Guia de biomarcadors de tèst de sang: 15 000+ marcadors | Kantesti AI

Tanben conegut coma: Eritrocits, Nombre de Glòbuls Roges

Los globuls roges pòrtan l'oxigèn dels palmons als teissuts e tornan lo dioxid de carbòni per l'exalacion. Cada eritrocitos conten d'emoglobina, la proteïna rica en fèrre que liga las moleculas d'oxigèn. La produccion de globuls globuls se produtz dins la medula òssa e es regulada per l'ormona eritropoietina dels rens.

Tanben conegut coma: Emoglobina

L'emoglobina es la proteïna que conten de fèrre dins los globuls roges que transpòrta l'oxigèn per tot lo còrs. Cada molecula d'emoglobina conten quatre grops d'èmes, cadun ligant una molecula d'oxigèn. Ajuda tanben a transportar lo CO2 e a manténer lo pH sanguin.

Tanben conegut coma: Volum de cellula empaquetada (PCV), Crit

L'ematocrit representa lo percentatge de volum sanguin ocupat pels globuls roges. Proveís una avaloracion rapida de la capacitat de portament d'oxigèn e de l'equilibri dels fluids del sang.

Tanben conegut coma: Volum de cellula mejan, Talha mejana de globuls eritrocitos, significacion de tèst de sang de mcv naut

MCV mesura la talha mejana dels globuls roges en femtolitres. Aqueste indici critic ajuda a classar las anèmias en microcitas (MCV<80), normocitas (80-100), e macrocitas (>100). Essencial per determinar la causa sosjacenta de l'anèmia e guidar lo tractament.

Tanben conegut coma: Emoglobina cellulara mejana, Emoglobina mejana per eritrocitos

MCH quantifica la quantitat mejana d'emoglobina contenguda dins un sol globul roge, mesurada en picogramas. Aqueste indici rebat a l'encòp la talha de la cellula e lo contengut d'emoglobina. MCH correlaciona tipicament estrechament amb MCV — las cellulas mai grandas contenon mai d'emoglobina.

Tanben conegut coma: MCHC bajo en sangre que significa, Concentracion d'Emoglobina

MCHC representa la concentracion mejana d'emoglobina dins los globuls roges. A la diferéncia de MCH que mesura l'emoglobina totala per cellula, MCHC rebat la densitat d'emoglobina. Aqueste marcador demòra relativament estable e ajuda a identificar l'esferocitosi quand es elevada o de condicions ipocromicas quand es diminuida.

También conocido como: RDW-CV, RDW-SD, RDW en sangre, rdw prueba de sangre, que es rdw en prueba de sangre, rdw prueba de sangre cv alto

RDW mesura la variacion de talha (anisocitosi) entre los globuls roges. RDW-CV (coeficient de variacion) es exprimit en percentatge, del temps que RDW-SD (desviacion estandard) es mesurat en femtolitres. Un RDW naut indica una variacion significativa de las talhas de las cellulas, sovent vista dins de deficiéncias nutricionalas o d'anèmias mixtas.

Tanben conegut coma: Leucocits, Nombre Total de WBC

Los globuls blancs son la pèira angulara de vòstre sistèma immunitari, en se defendent contra las infeccions e las cellulas anormalas. Lo WBC total inclutz cinc tipes principals: de neutrofils, de linfocits, de monocits, d'eosinofils e de basofils — cadun amb de foncions immunitàrias distintas.

Tanben conegut coma: Neutrófilos altos, PMNs, Polys, antibiotics pels neutrofils nauts

Los neutrofils son los globuls blancs mai abondants, servissent de primièrs intervenents a las infeccions bacterianas. Aquelas cellulas fagociticas engolisson e destruson de bacterias a travèrs d'esclats oxidatius. An una durada de vida corta (8-12 oras) e son produchs de contunh a de ritmes que despassan 100 miliards de cellulas cada jorn.

Tanben coneguts coma: linfas, cellulas T, cellulas B, cellulas NK

Los linfocits incluson de cellulas T (immunitat mediada per de cellulas), de cellulas B (produccion d'anticòrs), e de cellulas Natural Killer. Proveson de responsas cibladas a de patogèns especifics e mantenon la memòria immunologica.

Tanben coneguts coma: Monos, precursors de macrofags

Los monocits son de precursors dels macrofags tissulars. Fagocitan los patogèns, presentan d'antigèns, e orquestran de responsas inflamatòrias, en pontant l'immunitat innata e adaptativa.

Tanben conegut coma: Eos, Compte d'Eosinòfils

Los eosinofils combaton las infeccions parasitàrias e median las responsas inflamatòrias allergicas. Contenon de proteïnas citotoxicas que damatjan los parasits mas pòdon tanben causar de damatges als teissuts dins de condicions allergicas.

Tanben conegut coma: Basos, Comte Basofil

Los basofils son los globuls blancs circulants mens comuns. Contenon d'istamina e d'eparina, contribuissent a las reaccions allergicas e a l'inflamacion.

Tanben conegut coma: Trombocits, Nombre de plaquetas

Las plaquetas son de pichons fragments de cellulas essencials per la coagulacion sanguina e l'emostasi. S'agregan dins de sites de vaissels sanguins damatjats, forman un tap de plaquetas, e liberan de factors qu'activan la cascada de coagulacion.

Tanben conegut coma: tèst de sang mpv interval normal

MPV mesura la talha mejana de las plaquetas, en reflèchant l'activitat de produccion de plaquetas de la medula òssa. Las plaquetas mai grandas son mai joves, mai metabolicament activas, e an un potencial trombotic mai grand.

Tanben conegut coma: compte normal de reticulocits, compte retic

Los reticulocits son de glòbuls roges immadurs liberats de la medula òssa. Reflèchan la capacitat de la medula òssa de respondre a l'anèmia e classan l'anèmia coma ipo-regenerativa (reticulocits bas) o regenerativa (reticulocits nauts).

Tanben conegut coma: SGPT, Alanina Transaminasa, ALT SGPT

L'ALT es un enzim que se tròba subretot dins las cellulas del fetge (epatocits), çò que lo rend fòrça especific pels damatges del fetge. Quand las cellulas del fetge son nafradas, l'ALT filtra dins lo torrent sanguini. L'ALT es mai especific al fetge que l'AST e es lo marcador primari de la lesion epatocellulara, particularament util per diagnosticar e susvelhar l'epatitis virala, la malautiá del fetge gras, e la lesion epatica inducha per de medicaments.

Tanben conegut coma: SGOT, Aspartat Transaminasa, AST Blood Test Definition

L'AST es un enzim que se tròba dins los teissuts del fetge, del còr, del muscle, dels rens e del cervèl. A la diferéncia de l'ALT, l'AST elevat es mens especific per la malautiá del fetge e pòt indicar de damatges cardiacs o musculars esqueletics. L'AST existís jos doas formas: citoplasmatica (liberada amb una lesion leugièra) e mitocondriala (liberada amb de damatges cellulars grèus). Lo rapòrt AST/ALT ajuda a diferenciar las causas de las malautiás del fetge.

Tanben conegut coma: Alk Phos, AP

L'ALP se tròba dins lo fetge (epiteli biliar), l'òs, l'intestin, lo ren e la placenta. L'ALP elevat indica una malautiá hepàtica colestatica (biliara) o de desòrdres òsses. L'ALP aumenta quand lo flux biliari es obstruit, çò que ne fa un marcaire per l'obstruccion biliara, la colangitis biliara primària, e las malautiás del fetge infiltrativa. L'ALP òs aumenta amb un aument del rotacion òs.

Tanben conegut coma: Gamma GT, GGTP, Gamma G Transferase

GGT es un marcador sensible mas non especific de la malautiá del fetge e biliara, trobat dins lo fetge, los rens, lo pancreas e los intestins. Es particularament util per confirmar l'origina epatica de l'ALP elevat e per detectar de damatges epatics ligats a l'alcòl. Lo GGT es induch per l'alcòl e certans medicaments, çò que ne fa un marcaire de l'usatge d'alcòl quitament sens malautiá del fetge.

Tanben conegut coma: TBIL, Bilirubina sèrica

La bilirubina es lo produch de descomposicion jaune de l'ème de la destruccion dels glòbuls roges. Lo fetge conjuga (fa soluble dins l'aiga) la bilirubina per l'excrecion dins la bila. La bilirubina totala inclutz de formas non conjugadas (indirèctas) e conjugadas (dirèctas). La bilirubina elevada causa l'ictèr — jaunissement de la pèl e dels uèlhs visible quand los nivèls despassan 2,5-3 mg/dL.

Tanben conegut coma: Albumina sèrica, ALB

L'albumina es la proteïna plasmatica mai abondosa, sintetizada exclusivament pel fetge. Manten la pression oncotica (empachant la fugida de liquid dels vaissels sanguins), transporta d'ormonas, d'acids grasses, de medicaments, e de bilirubina, e servís de marcador de la foncion sintetica del fetge e de l'estat nutricional. L'albumina a una mièja-vida de ~20 jorns, doncas los nivèls càmbian lentament.

Tanben conegut coma: TP, proteïna totala sèrica, proteïna totala dins lo tèst de sang

La proteïna totala mesura totas las proteïnas dins lo sèrum, subretot l'albumina (60%) e las globulinas (40%). L'albumina es fabricada pel fetge, del temps que las globulinas incluson d'immunoglobulinas (anticòrs) fabricadas per de cellulas plasmaticas e d'autras proteïnas. La proteïna totala reflècha l'estat nutricional, la foncion del fetge, la foncion renala e l'activitat del sistèma immunitari. Lo rapòrt albumina/globulina provesís d'informacions diagnosticas suplementàrias.

Tanben conegut coma: Globulina sèrica, Globulina Alfa 1, Globulina Alfa 2, Nivèls de globulina bas/nauts

Las globulinas son un grop divèrs de proteïnas inclusent las globulinas alfa-1 (antitripsina alfa-1, alfa-fetoproteïna), las globulinas alfa-2 (haptoglobina, ceruloplasmina), las globulinas beta (transferrina, complement), e las globulinas gamma (immunoglobulinas/anticòrs). L'electroforèsi de proteïnas sèricas (SPEP) separa aquelas fraccions per una analisi detalhada.

Tanben conegut coma: CysC

La cistatina C es una pichona proteïna produsida per totas las cellulas nucleadas a un ritme constant, liurament filtrada pels glomeruls, e completament reabsorbida e catabolizada pels tubuls. A la diferéncia de la creatinina, la cistatina C es independenta de la massa musculara, de l'edat, del sèxe e de la dièta, çò que la rend mai precisa per l'estimacion del GFR dins d'individús ancians, malnutrits o musculars.

Tanben conegut coma: Urat de sèrum

L'acid uric es lo produch final del metabolisme de la purina dins los umans (avèm manca d'enzim uricasa). Las purinas venon de fonts alimentàrias (carn roja, fruchas de mar, bièrra) e de la descomposicion cellulara. Dos tèrces de l'acid uric son excretats pels rens; un tèrç per l'intestin. Quand l'acid uric despassa sa solubilitat (~6,8 mg/dL), los cristals d'urat monosòdic pòdon se precipitar dins las articulacions (gota) o los rens (pèiras).

Tanben conegut coma: UA Urobilinogen, Urobilinogen in Test d'Urina

L'urobilinogèn es produch quand los bactèris intestinals reduson la bilirubina. La màger part es excretada dins las fecas (coma stercobilin, donant a las feces sa color bruna), mas una partida es reabsorbida e excretada dins l'orina. L'urobilinogèn dins l'urina rebat lo metabolisme de la bilirubina e la circulacion enteroepatica. Los nivèls nauts indican una produccion de bilirubina aumentada o una disfoncion del fetge; los nivèls absents suggerís una obstruccion del canal biliar.

Tanben conegut coma: Tirotropina

TSH es produch per la glàndula pituitària e regula la produccion d'ormonas tiroïdalas a travèrs de retroaccion negativa. Es lo tèst de deteccion mai sensible per la disfoncion tiroïdala. Quand las ormonas tiroïdalas davalan, lo TSH aumenta (ipotiroïdisme); quand las ormonas tiroïdalas son excessivas, lo TSH es suprimit (ipertiroïdisme). TSH càmbia exponencialament amb de pichons cambiaments dins T4 liure.

Tanben conegut coma: FT4, Tiroxina Liura

T4 (tiroxina) es l'ormona principala produsida per la glàndula tiroïda. Aperaquí 99,97% es ligat a de proteïnas; sonque 0,03% es "liure" e biologicament actiu. Lo T4 liure es convertit en T3 (l'ormona activa) dins los teissuts periferics. La mesura del T4 liure evita l'interferéncia dels cambiaments de ligason de proteïnas qu'afèctan lo T4 total (embaraç, estrògen, malautiá del fetge).

Tanben conegut coma: FT3

T3 es l'ormona tiroïdala biologicament activa, 3-5 còps mai potenta que T4. Aperaquí 80% de T3 es produch per la conversion periferica de T4 per d'enzims deiodinasa; sonque 20% ven dirèctament de la tiroïda. T3 es essencial pel metabolisme, la frequéncia cardiaca, la temperatura corporala e la foncion cognitiva. T3 liure representa la fraccion non ligada, activa.

Tanben coneguts coma: Anticòrs de la Peroxidasa Tiroïdala, TPOAb, Anti-TPO

Los anticòrs anti-TPO ciblan la peroxidasa tiroïdala, l'enzim essencial per la sintèsi de l'ormona tiroïdala. Aquestes autoanticòrs son lo marcador mai sensible de la malautiá de la tiroïda autoimmune. Se tròban dins mai de 90% de tiroiditis de Hashimoto e 70% de pacients de malautiá de Graves. La preséncia indica una inflamacion autoimmune de la tiroïda quitament quand la foncion de la tiroïda es actualament normala.

Tanben conegut coma: Temps Pro, INR

PT mesura la foncion de la via de coagulacion extrinsèca e comuna (factors I, II, V, VII, X). INR (International Normalized Ratio) normaliza los resultats PT dins los laboratòris en utilizant de reactius diferents. PT/INR susvelha la terapia de warfarina e avalora la foncion sintetica del fetge. Los factors dependents de la vitamina K (II, VII, IX, X) son afectats per la warfarina e la malautiá del fetge.

Tanben conegut coma: PTT, aPTT Normal Range, High aPTT, aPTT Laboratory Test

l'aPTT mesura la foncion de la via de coagulacion intrinsèca e comuna (factors I, II, V, VIII, IX, X, XI, XII). Es utilizat per susvelhar la terapia d'eparina non fraccionada e per detectar de trastorns de sagnatge coma l'emofilia A (deficiéncia de factor VIII) e l'emofilia B (deficiéncia de factor IX). l'aPTT es tanben prolongat per l'anticoagulant de lupus (aumenta paradoxalament lo risc de coagulacion).

Tanben conegut coma: Significat D-dimèr elevat, Produch de degradacion de la fibrina

Lo D-dimèr es un produch de degradacion de la fibrina format quand la plasmina descompausa la fibrina reticulada dins de coàguls de sang. Un D-dimèr elevat indica una formacion e la descomposicion de coàguls recents o en cors. Es un tèst fòrça sensible mas non especific per la tromboembòlia venosa (TEV) — un D-dimèr negatiu escarta eficaçament la DVT e l'EP dins los pacients de bas risc.

Tanben conegut coma: Factor I, Factor de coagulacion I

Lo fibrinogèn es una glicoproteïna sintetizada pel fetge e convertida en fibrina per la trombina pendent la formacion de coàguls. Es a l'encòp un factor de coagulacion (essencial per l'estabilitat del coàgul) e un reactiu de fasa aguda (aumenta amb l'inflamacion). Los nivèls de fibrinogèn afectan a l'encòp lo risc de sagnatge (quand son bas) coma lo risc trombotic (quand son elevats, perque favoriza l'agregacion de plaquetas e aumenta la viscositat sanguina).

Tanben conegut coma: hs-TnI, hs-TnT, Troponina cardiaca

Las troponinas cardiacas son de proteïnas estructuralas dins lo muscle cardiac liberadas quand los cardiomiocits son damatjats. Los ensages de troponina de nauta sensibilitat detectan de nivèls fòrça bas, permetent una deteccion mai precoça d'IM mas tanben detectant una lesion cardiaca non isquèmica. La troponina es l'estandard d'aur per diagnosticar l'infart de miocardi, amb un modèl de pujada e/o de davalada amb al mens una valor al dessús del 99en percentil.

Tanben conegut coma: Peptide natriuretic cerebral, Qu'es un nivèl de BNP perilhós

BNP e NT-proBNP son liberats dels miocits ventriculars en responsa a l'estirament de la paret e a la subrecarga de volum. Son los biomarcaires primaris per diagnosticar e pronosticar l'insufiséncia cardiaca. BNP a una mièja vida mai corta (20 min) que NT-proBNP (120 min), doncas los nivèls de NT-proBNP son mai nauts. Los dos se correlacionan amb la severitat de l'insufiséncia cardiaca e predison de resultats advèrs.

Tanben conegut coma: Creatina Quinasa CPK Interval Normal

CK-MB es l'isoenzima cardiaca-especifica de la creatina quinasa, ancianament l'estandard d'aur pel diagnostic de l'IM abans la troponina. Puja 4-6 oras après l'IM, culmina a 12-24 oras, e se normaliza en 2-3 jorns. Son depuracion mai rapida fa que CK-MB siá util per detectar lo reinfarcte quand la troponina demòra elevada dempuèi l'eveniment inicial.

Tanben conegut coma: tèst de sang LDH per qué, interval normal de LDH, valors normalas de LDH

LDH es un enzim citoplasmatic que se tròba dins practicament totes los teissuts inclusent lo còr, lo fetge, lo muscle, lo ren e los globuls roges. Quand las cellulas son damatjadas, lo LDH filtra dins lo sang. Existisson cinc isoenzims: LDH-1 e LDH-2 predominan dins lo còr e los eritrocitos; LDH-4 e LDH-5 dins lo fetge e lo muscle esqueletic. LDH es non especific mas util per susvelhar los damatges dels teissuts, l'emolisi, e certans càncers.

Tanben conegut coma: Saturacion de fèrre, Qu'es la saturacion de fèrre

Lo fèrre sèrum mesura la quantitat de fèrre ligat a la transferrina dins lo sang. Lo fèrre es essencial per la sintèsi d'emoglobina, lo transpòrt d'oxigèn e las foncions enzimaticas. Lo fèrre sèric sol a una valor diagnostica limitada a causa de la variacion diurna e dels cambiaments rapids amb la dièta; deu èsser interpretat amb TIBC e ferritina per una avaloracion completa de l'estatut de fèrre.

Tanben conegut coma: Ferritina sèrica, Magazins de fèrre

La ferritina es la proteïna d'emmagazinatge de fèrre primària, amb de pichonas quantitats liberadas dins lo sang que reflèchan los depaus totals de fèrre del còrs. Es lo marcador mai sensible per la deficiéncia de fèrre — la ferritina bassa es diagnostica. Pasmens, la ferritina es tanben un reactiu de fasa aguda, aumentant amb l'inflamacion, l'infeccion, la malautiá del fetge, e la malignitat, çò que pòt mascar la deficiéncia de fèrre sosjacenta.

Tanben conegut coma: Test de sang TIBC Naut, Nauta capacitat de ligason de fèrre, Nauta capacitat de ligason de fèrre non ligat

TIBC mesura la quantitat maximala de fèrre que la transferrina pòt ligar, en reflectant indirèctament los nivèls de transferrina. Quand las reservas de fèrre son agotadas, lo fetge produtz mai de transferrina, çò qu'aumenta lo TIBC. A l'invèrs, dins la subrecarga de fèrre o l'inflamacion, la produccion de transferrina disminuís, çò que baissa lo TIBC. La saturacion de TIBC e de transferrina son essencialas per l'avaloracion completa de l'estatut del fèrre.

Tanben conegut coma: Cianocobalamina

La vitamina B12 es essenciala per la sintèsi de l'ADN, la formacion de glòbuls roges e la foncion neurologica. Es absorbit dins l'ileum terminal ligat al factor intrinsèc de las cellulas parietalas de l'estomac. La deficiéncia de B12 causa d'anèmia megaloblastica e de damatges neurologics (degeneracion combinada subaguda) que pòdon èsser irreversibles se son pas tractats. Los magasins de còrs duran 3-5 ans.

Tanben conegut coma: Vitamina B9, Nivèls de folat aumentats

Lo folat es una vitamina B essenciala per la sintèsi de l'ADN e la division cellulara. Se tròba dins los verds de fuèlhas, las leguminosas, e los aliments fortificats. La deficiéncia de folat causa una anemia megaloblastica identica a la deficiéncia de B12 mas sens complicacions neurologicas. Un folat adequat abans e pendent lo començament de la grossessa empacha los defauts del tub neural. Lo folat eritrocitos reflècha de magasins a mai long tèrme que lo folat sèric.

Tanben conegut coma: 25-OH Vitamina D, Calcidiol

La vitamina D es una vitamina grassa solubla essenciala per l'absorpcion de calci, la santat òssa, la foncion immunitària e la regulacion de la creissença cellulara. Es sintetizat dins la pèl de l'exposicion al solelh e obtengut de la dièta (peis gras, aliments fortificats). La vitamina D 25-OH es la melhora mesura de l'estatut de la vitamina D, reflèchant a l'encòp la consomacion alimentària e la sintèsi de la pèl. La deficiéncia es extrèmament comuna, mai que mai a de latituds mai nautas.

La testosterona es l'ormona sexuala masculina primària produsida subretot pels testicles dels òmes e pels ovaris/glàndulas surrenalas dins las femnas. Regula la libido, la massa musculara, la densitat òssa, la produccion de globuls roges, e l'umor. La testosterona totala inclutz las formas ligadas e liuras. La testosterona liura (1-2% del total) es la fraccion biologicament activa.

L'estradiòl es l'estrògen mai potent, produch subretot pels ovaris de las femnas premenopausadas. Regula lo cicle menstrual, la densitat òssa, la santat cardiovasculara, e l'integritat de la pèl. Los nivèls fluctuan dramaticament pendent lo cicle menstrual, en culminant abans l'ovulacion.

Lo cortisol es l'ormona d'estrès primària produsida pel còrtex suprarenal. Regula lo metabolisme, la responsa immunitària, la pression sanguina e los nivèls de glucòsa. Lo cortisòl seguís un modèl diurn, lo mai naut lo matin e lo mai bas a mièjanuèch. L'elevacion cronica causa la sindròma de Cushing; la deficiéncia causa la malautiá d'Addison.

DHEA-S (sulfat de dehydroepiandrosterone) es un androgèn suprarenal que servís de precursor a l'encòp a la testosterona e a l'estrògen. Es l'ormona esteroïda mai abondiua en circulacion. Los nivèls de DHEA-S declinan progressivament amb l'edat, çò que mena qualques unes a de suplements per d'efièches anti-vielhiment (e mai se las pròvas son limitadas).

FSH es una ormona pituitària qu'estimula lo desvolopament dels folliculs ovarians dins las femnas e la produccion d'esperma dins los òmes. Los nivèls de FSH son utilizats per avalorar la fertilitat, la menopausa e la foncion gonadala. Dins la menopausa, la retroaccion ovariana es perduda e lo FSH aumenta dramaticament.

LH es una ormona pituitària que desencadena l'ovulacion dins las femnas e estimula la produccion de testosterona dins los òmes. L'aument de LH a mièg cicle desencadena la liberacion d'uòus. Lo rapòrt LH/FSH es important per diagnosticar PCOS, ont LH es sovent elevat en rapòrt amb FSH.

La prolactina es produsida per la glàndula pituitària e estimula subretot la produccion de lach maternal. Afecta tanben los cicles menstruals e la fertilitat. L'estrès, lo sòm e los repais pòdon elevar transitòriament la prolactina. De nivèls persistentament elevats suggerís un prolactinoma o un efièch de medicament.

L'insulina es produsida per las cellulas beta pancreaticas per regular la captacion de glucòsa dins las cellulas. Los nivèls d'insulina al june ajudan a avalorar la resisténcia a l'insulina, un precursor del diabèta de tipe 2. L'insulina al june nauta amb de glucòsa normala indica que lo còrs trabalha mai dur per manténer un sucre sanguin normal.

Lo PTH es secretat per las glandulas paratiroïdas en responsa a un calci bas. Aumenta lo calci sanguin en aumentant la ressorpcion òssa, la reabsorpcion de calci renal, e l'activacion de la vitamina D. PTH deu èsser interpretat amb de calci — la combinason determina lo diagnostic.

L'IGF-1 es produch subretot pel fetge en responsa a l'ormona de creissença. Media la màger part dels efièches de promocion de la creissença de GH. A la diferéncia del GH que fluctua pendent tota la jornada, l'IGF-1 es estable e reflècha melhor l'estat global del GH. L'IGF-1 es utilizat per diagnosticar la deficiéncia de GH e l'acromegalia.

Tanben conegut coma: ANA Titer 1:320

L'ANA son d'anticòrs que ciblan de compausants dels nuclèus cellulars. Son de tèsts de deteccion per de malautiás autoimmunes sistèmicas, particularament lo lupus (LES). L'ANA es reportat coma títol (1:40, 1:80, 1:320, etc.) e modèl (omogenèu, tacat, nucleolar, centromèr). Los títols mai nauts son mai clinicament significatius.

Lo factor reumatoïde es un autoanticòrs (generalament IgM) dirigit contra la porcion Fc de l'IgG. Mentre qu'es associat a l'artritis reumatoïda, la RF es pas especifica — se produtz dins d'autras malautiás autoimmunes, d'infeccions cronicas, e quitament d'individús ancians en bona santé. L'anti-CCP es mai especific per l'AR.

Los anticòrs anti-CCP ciblan las proteïnas citrulinadas e son fòrça especifics (95-98%) per l'artritis reumatoïda. Pòdon aparéisser d'annadas abans que l'AR clinica se desvolope e predire una malautiá mai agressiva e erosiva. L'anti-CCP fa ara partida dels critèris de classificacion de l'AR amb la RF.

Tanben conegut coma: hs-PCR, CRP elevat ICD-10

La PCR es una proteïna de fasa aguda produsida pel fetge en responsa a l'inflamacion. Puja rapidament (dins 6 oras) e dramaticament (100-1000x) amb una infeccion, una lesion de teissut, o una inflamacion. La PCR de nauta sensibilitat (hs-CRP) detecta de nivèls mai bas per l'avaloracion del risc cardiovascular.

L'ESR mesura la rapiditat amb la quala los glòbuls roges s'installan dins un tub sus una ora. L'inflamacion aumenta lo fibrinogèn e las immunoglobulinas, que fan que los eritrocitos s'apilen (rouleaux) e s'installen mai rapidament. ESR es non especific mas util per susvelhar las condicions inflamatòrias cronicas e diagnosticar l'arteritis temporala/polimialgia reumatica.

Tanben conegut coma: Test de sang C3, Test de sang de complement C3

C3 es lo compausant central del sistèma complement, una cascada de defensa immunitària qu'ajuda a destruire los patogèns. Lo C3 bas se produtz quand lo complement es consomat (malautiá autoimmune activa) o pas produch (malautiá del fetge, deficiéncia genetica). C3 es a l'encòp un reactiu de fasa aguda e consumit dins la malautiá activa.

Tanben conegut coma: Pròva de laboratòri C4

C4 fa partida de la via classica del complement, activada pels complèxes antigèn-anticòrs. C4 es consomat lèu dins las malautiás complèxas immunitàrias. La deficiéncia genetica de C4 es comuna e predispausa a una malautiá autoimmune. Los tèsts C4 ajudan a diagnosticar e a susvelhar l'activitat del lupus e l'angioedema ereditari.

Tanben conegut coma: Haptoglobina elevada

L'aptoglobina liga l'emoglobina liura liberada dels globuls roges lisats, en prevenent los damatges renals e en conservant lo fèrre. La bassa haptoglobina es lo marcador mai sensible de l'emolisi intravasculara. Lo complèxe haptoglobina-emoglobina es rapidament desbarrassat pel fetge, esgotant l'aptoglobina pendent l'emolisi.

Tanben conegut coma: Rapòrt Kappa Lambda, Cadena Leugièr Kappa, Qué Causa de Cadenas Leugièras Liuras Kappa Elevadas

Las cadenas leugièras liuras (kappa e lambda) son de fragments d'immunoglobulina produches per de cellulas plasmaticas. Normalament, lo kappa despassa leugièrament lo lambda. Un rapòrt esquinçat indica la proliferacion de cellulas plasmaticas monoclonalas — un tipe de cadena leugièra es produch en excès. L'assaig de cadena leugièra liura es mai sensible que l'electroforèsi de proteïnas sèricas per detectar de trastorns de las cellulas plasmaticas.

PSA es una proteïna produsida per de cellulas de prostata, utilizada pel deteccion e susvelhança del càncer de prostata. Un PSA elevat pòt resultar d'un càncer, d'iperplasia prostatica benigna (HPP), de prostatitis, o d'ejaculacion recenta. La densitat, la velocitat e lo rapòrt liure/total del PSA ajudan a destriar lo càncer de las causas benignas.

Tanben conegut coma: Pròva de sang AFP, Pròva de proteïna AFP

L'AFP es una proteïna fetala que deuriá èsser minimala dins los adultes en bona santé. Es un marcador tumoral pel carcinòma epatocellular (HCC) e certanas tumors de cellulas germinalas (testicularas, ovarianas). L'AFP es tanben utilizat pel deteccion prenatal — l'AFP mairala elevat suggerís de defauts de tub neural; AFP bassa suggerís un risc de sindròme de Down.

CA-125 es una proteïna produsida per divèrses teissuts dont l'epiteli ovarian. Es subretot utilizat per susvelhar la responsa al tractament del càncer d'ovari e detectar la recidiva. CA-125 es pas recomandat per lo deteccion a causa d'una especificitat marrida — elevat dins fòrça condicions benignas, dont l'endometriòsi, los fibromas, la grossessa e la menstruacion.

CEA es una glicoproteïna implicada dins l'adesion cellulara, normalament produsida pendent lo desvolopament fetal. Dins los adultes, es utilizat subretot per susvelhar lo tractament del càncer colorectal e detectar la recidiva. Lo CEA pòt tanben èsser elevat dins d'autres càncers (pulmon, mama, pancreas) e condicions benignas (tabat, IBD, cirròsi).

CA 19-9 es un antigèn de glucids utilizat subretot pel diagnostic e lo seguiment del càncer de pancreas. Es tanben elevat dins d'autres càncers GI (biliar, gastric, colorectal) e de condicions benignas (pancreatitis, obstruccion biliara, cirròsi). Aperaquí 5-10% de personas son negativas a l'antigèn de Lewis e pòdon pas produire CA 19-9.

Tanben conegut coma: pH de la Pissa, pH de l'Urina

Lo pH de l'urina rebat lo ròtle del ren dins lo manten de l'equilibri acid-basa. Los rens excrètan d'ions d'idrogèn e reabsorbís lo bicarbonat per regular lo pH sanguin. Lo pH de l'urina varia amb la dièta (la carn s'acidifica, los legums s'alcalinizan), los medicaments e las condicions metabolicas. Lo pH persistentament anormal pòt promòure la formacion de pèiras renalas.

Tanben conegut coma: Urina Escumosa Significat, Urina Escumosa en Òmes/Femnas

Los rens sans empachan la pèrda de proteïnas dins l'orina. La proteinuria indica un damatge glomerular (fugida d'albumina) o un damatge tubular (passant de reabsorbir de proteïnas filtradas). L'urina escumosa indica sovent una proteinuria significativa. La proteinuria es un marcador clau de la progression de la malautiá renala e del risc cardiovascular.

Tanben conegut coma: Nitrit dins l'Orina Indica

Los nitrits dins l'orina indican la preséncia de bacterias que convertisson los nitrats alimentaris en nitrits — subretot d'organismes Gram-negatius coma E. coli, Proteus, e Klebsiella. Los tèsts de nitrits demandan que l'urina demòre dins la vessiga pendent qualques oras per la conversion bacteriana, doncas los especimens de matin son melhors.

Los cristals amorfs son de material granular sens forma que se tròba dins lo sediment d'orina. Los urats amorfs se forman dins l'orina acida (color ròse-bronzat); de fosfats amorfs se forman dins l'orina alcalina (blanca). Son generalament pas clinicament significatius e resultan sovent de la refrigeracion de mòstras d'urina o d'urina concentrada.

Los granulòcits immadurs incluson de metamielocits, de mielocits e de promielocits — precursors dels neutrofils que se tròban normalament dins la medula òssa. Lor preséncia dins lo sang periferic indica una produccion de neutrofils accelerada, tipicament en responsa a una infeccion grèva, una inflamacion o de trastorns de la medula òssa.

Los eritrocitos nucleats son de globuls roges immadurs amb de nuclèus retenguts que deurián èsser absents dins lo sang periferic adulte. Lor preséncia indica un estrès grèu sus l'eritropoièsi, l'infiltracion de la medula òssa, o l'ematopoïèsi extramedulara. Normal pels recents nascuts mas patologic pels adultes.

L'ANC representa lo nombre real de neutrofils calculat a partir de WBC e diferencial. Es la mesura clau per avalorar lo risc d'infeccion dins los pacients neutropènics. ANC = WBC × (neutrofils % + bandas %) / 100.

L'ALC es lo nombre absolut de linfocits dins lo sang, critic per avalorar la foncion immunitària. Inclutz de cellulas T, de cellulas B, e de cellulas NK. L'ALC es utilizat dins lo seguiment del VIH e coma marcador pronostic dins divèrsas condicions.

L'espaci anion (AG) = Na - (Cl + HCO3) representa d'anions non mesurats dins lo sang. Ajuda a classar l'acidòsi metabolica en tipes AG naut (preséncia d'acids non mesurats) e AG normal (pèrda de bicarbonat).

L'osmolalitat sèrica mesura la concentracion de particulas dissolgudas. Es estrechament regulat e determinat subretot pel sòdi. Osmolalitat calculada = 2(Na) + Glucòsa/18 + BUN/2,8. L'espaci osmolar (mesurat - calculat) detecta d'osmòls non mesurats.

Lo lactat es produch pendent lo metabolisme anaerobic quand la liurason d'oxigèn es insufisenta. Es un marcaire critic de l'ipoperfusion dels teissuts dins lo chòc e la sèpsi. L'acidosi lactica de tipe A resulta d'una ipoxia tissulara; Tipe B de desòrdres metabolics sens ipoxia.

VLDL (Lipoproteïna de fòrça bassa densitat) pòrta de triglicèrids del fetge als teissuts. Es un precursor del LDL e es aterogenic. La VLDL es generalament calculada a partir de triglicèrids (TG/5) puslèu que mesurada dirèctament.

Lo colesteròl remanent (calculat coma TC - LDL - HDL o TG/5 non-dejun) representa de rèstes de lipoproteïnas ricas en triglicèrids que son fòrça aterogènas. A la diferéncia del LDL, los rèstes pòdon dintrar dirèctament dins las parets arterialas sens oxidacion, çò que los rend particularament perilhoses.

La bilirubina indirècta (non conjugada) es insolubla dins l'aiga, ligada a l'albumina, e pòt pas èsser excretada dins l'orina. Es elevat quand la produccion de bilirubina despassa la capacitat de conjugacion del fetge (emolisi) o quand la conjugacion es alterada (sindròme de Gilbert, malautiá del fetge).

Lo rapòrt albumina/globulina reflècha l'equilibri entre l'albumina producha pel fetge e las globulinas produchas per l'immunitat. Los cambiaments de rapòrt ajudan a identificar la malautiá del fetge (albumina bassa), los desòrdres immunitaris (globulinas nautas), o los dos.

Lo rapòrt AST/ALT ajuda a diferenciar las causas de la malautiá del fetge. Dins la màger part de las malautiás del fetge, l'ALT despassa l'AST (rapòrt <1). La malautiá del fetge alcolica mòstra tipicament AST > ALT amb un rapòrt >2, a causa de l'alcoòl que l'esgotament del fosfat piridoxal necessari per l'activitat ALT.

Lo T4 total mesura la tiroxina ligada e liura. Coma 99,97% de T4 es ligat a la proteïna (subretot a TBG), lo T4 total es afectat per de condicions qu'altèran las proteïnas de ligason. Lo T4 liure es generalament preferit, mas lo T4 total demòra util dins qualques contèxtes.

Lo T3 total inclutz a l'encòp de formas ligadas e liuras de l'ormona tiroïdala mai activa. T3 es afectat pels meteisses cambiaments de proteïna de ligason que T4. Lo T3 total es util quand se sospècha de toxicòsi T3 (T3 elevat amb T4 normal).

Lo T3 invèrs es un metabolit inactiu de T4 produsit quand lo còrs desplaça lo metabolisme T4 luènh del T3 actiu. L'rT3 elevat se produtz dins la malautiá, la restriccion de calorias, e l'estrès coma un mecanisme de proteccion per reduire lo taus metabolic.

La tiroglobulina es una proteïna produsida sonque pel teissut tiroïdal. Après la tiroidectomia pel càncer de tiroïda, Tg servís de marcador de tumor — quin nivèl que siá detectable suggerís una malautiá residuala o recurrenta. Los anticòrs de la tiroglobulina pòdon interferir amb la mesura.

Los TSI son d'anticòrs qu'estimulan los receptors TSH, causant l'ipertiroidisme dins la malautiá de Graves. Son especifics per Graves (pas trobats dins lo goitre nodular toxic) e ajudan a predire la malautiá de la tiroïda fetala/neonatala dins las femnas embarassadas amb d'anticipacions de Graves.

La depuracion de creatinina estima lo FRG en utilizant la creatinina de l'orina e la creatinina sèrica sus 24 oras. Es mai precís que la creatinina sèrica sola mas demanda una collecta completa d'urina. Calculat coma (Cr d'urina × volum d'urina) / (Cr de sèrum × temps).

UACR quantifica l'albumina d'orina ajustada per la concentracion d'orina en utilizant la creatinina. Es lo metòde preferit per detectar la nefropatia diabetica precoça e la CKD. L'urina de taca aleatòria es convenenta e se correlaciona plan amb de collectas sus 24 oras.

L'UPCR mesura la proteïna totala de l'urina (pas sonque l'albumina) ajustada per la concentracion. Detecta a l'encòp la proteinuria glomerulara (albumina) e tubulara (proteïnas de bas pes molecular). UPCR en mg/g aproxima a la proteïna de 24 oras en gramas.

NT-proBNP es lo fragment N-terminal inactiu fendut de proBNP. A una mièja vida mai longa que BNP (120 vs 20 minutas) çò que resulta en de nivèls mai nauts. NT-proBNP e BNP son pas intercambiables mas servisson a d'objectius diagnostics similars.

La troponina T es una proteïna estructurala cardiaca que, amb la troponina I, es l'estandard d'aur per la deteccion de lesions miocardicas. Los ensages de nauta sensibilitat detectan de nivèls fòrça bas, permetent una deteccion mai precoça d'IM mas tanben detectant d'elevacions cronicas dins de condicions cardiacas establas.

L'omocisteïna es un metabolit d'acids aminats que sos nivèls dependon de las vitaminas B12, B6, e del folat. L'omocisteïna elevada es associada a de malautiás cardiovascularas, d'AVC, e de trombosi venosa, e mai se lo tractament amb de vitaminas B a pas redusit los eveniments dins los ensags.

La vitamina A es essenciala per la vision, la foncion immunitària, la santat de la pèl e la diferenciacion cellulara. Es grassoluble e emmagazinat dins lo fetge. La deficiéncia causa la ceguesa nocturna e la xeroftalmia; l'excès causa l'epatotoxicitat e la teratogenicitat.

La vitamina E es un antioxidant soluble en gras que protegís las membranas cellularas dels damatges oxidatius. La deficiéncia es rara levat dins la malabsorpcion de graissa grèva (fibrosi quistica, colestasi) e causa de problèmas neurologics inclusent l'ataxia e la neuropatia periferica.

La vitamina B6 es un cofactor per mai de 100 enzims, dont aqueles implicats dins lo metabolisme d'aminoacids, la sintèsi de neurotransmetors e la produccion d'ème. La deficiéncia causa de neuropatias perifericas, de dermatitis e d'anèmia microcitica; l'excès causa la neuropatia sensoriala.

Lo coire es essencial pel metabolisme del fèrre, la formacion de teissut conjonctiu e la foncion neurologica. Lo coire circula ligat a la ceruloplasmina. La malautiá de Wilson causa l'acumulacion de coire a causa d'una excrecion biliara alterada; La malautiá de Menkes causa una deficiéncia per l'absorpcion alterada.

Lo seleni es un oligoelement essencial pels enzims antioxidants (glutation peroxidasas) e lo metabolisme de l'ormona tiroïdala. La deficiéncia causa la cardiomiopatia (malautiá de Keshan) e la feblesa musculara. Lo seleni es important per la foncion tiroïdala e la responsa immunitària.

MMA es un metabolit que s'acumula quand la mutasa metilmalonil-CoA dependenta de la vitamina B12 es alterada. L'MMA elevat es un marcaire sensible e especific de la deficiéncia foncionala de B12, elevat quitament quand lo B12 sèric es frontalièr o normal.

La testosterona liura es la fraccion non ligada, biologicament activa (~2% del total). Las condicions qu'afectan lo SHBG (globulina de ligason a l'ormona sexuala) pòdon causar una discordància entre la testosterona totala e liura. La testosterona liura rebat melhor l'estatut d'androgèn quand lo SHBG es anormal.

SHBG es una proteïna producha pel fetge que liga la testosterona e l'estradiòl, en regulant la quantitat disponibla pels teissuts. Los nivèls de SHBG son afectats per fòrça factors: aumentats per l'estrògen, l'ormona tiroïdala, la malautiá del fetge; diminuit per l'obesitat, la resisténcia a l'insulina, los androgèns.

La progesterona es producha pel còrs lute après l'ovulacion e per la placenta pendent la grossessa. Prepara l'endometri per l'implantacion e manten la grossessa precoça. Los tèsts de progesterona confirman l'ovulacion e avalora la foncion de la fasa luteala.

L'AMH es produch pels follicles ovarians e rebat la resèrva ovariana. A la diferéncia del FSH e de l'estradiòl, l'AMH es estable pendent tot lo cicle menstrual e pòt èsser mesurat quin jorn que siá. Un AMH bas indica una resèrva ovariana diminuida; AMH fòrça naut suggerís PCOS.

L'ormona de creissença es liberada en polses de la pituitària, subretot pendent lo sòm. Los nivèls de GH aleatòris son malaisits d'interpretar a causa de la secrecion pulsatila. La deficiéncia de GH es diagnosticada amb de tèsts d'estimulacion; excès (acromegalia) amb de tèsts de supression e IGF-1.

L'ACTH es produch per la pituitària per estimular la produccion de cortisol suprarrenal. L'ACTH seguís lo ritme circadian (lo mai naut lo matin). Combinat amb lo cortisol, l'ACTH diferencia la malautiá suprarenala primària (ACTH naut, cortisol bas) de las causas pituitàrias/ipotalamicas (ACTH bas).

Lo sòdi es lo cation extracellular primari, essencial per l'equilibri dels fluids, la foncion nerviosa e la contraccion musculara. Los rens regulan estrechament los nivèls de sòdi. Las anomalias reflèchan de desòrdres de l'equilibri de l'aiga mai sovent que los problèmas de consomacion de sòdi.

Lo potassi es lo cation intracellular primari, critic per la conduccion cardiaca, la foncion musculara e lo metabolisme cellular. De pichons cambiaments dins lo potassi sèric afectan significativament lo ritme cardiac. Los rens regulan l'excrecion de potassi.

Lo clorur es l'anion extracellular màger, estrechament ligat al sòdi. Ajuda a manténer l'electroneutralitat e l'equilibri acid-basa. Lo clorur se desplaça tipicament dins la direccion opausada del bicarbonat.

Lo bicarbonat es lo tampon primari del còrs, en mantenent lo pH sanguin entre 7,35-7,45. Lo compausant metabolic de l'equilibri acid-basa. Sus los panèls de quimia, "CO2" mesura en realitat lo CO2 total, subretot de bicarbonat.

Lo calci es essencial per la santat òssa, la contraccion musculara, la foncion nerviosa e la coagulacion. Aperaquí 40% es ligat a la proteïna (subretot l'albumina), doncas corrècte per l'albumina: Ca corregit = Ca total + 0,8 × (4 - albumina).

Lo calci ionizat (liure) es la forma biologicament activa, pas afectada pels nivèls d'albumina. Mai precís que lo calci total, mai que mai dins los pacients grèvament malauts, aqueles amb de proteïnas anormalas, o de perturbacions acid-basa.

Lo magnèsi es essencial per mai de 300 reaccions enzimaticas, inclusent la produccion d'ATP, la sintèsi d'ADN e la foncion neuromusculara. Sovent desconegut mas criticament important. L'ipomagnesemia causa l'ipocalèmia e l'ipocalcemia refractàrias.

Lo fosfòr es essencial per la produccion d'ATP, la mineralizacion òssa, e la senhalacion cellulara. Regulat per PTH, vitamina D, e FGF23. Relacion invèrsa amb lo calci. Component màger de l'òs (85% del fosfòr del còrs).

L'emoglobina es la proteïna portaira d'oxigèn dins los globuls roges. Es la mesura primària per diagnosticar e classificar l'anèmia. L'emoglobina determina la liurason d'oxigèn als teissuts e es la tòca principala per las decisions de transfusion.

L'ematocrit es lo percentatge de volum sanguin ocupat pels globuls roges. Es aperaquí egal a l'emoglobina × 3. Afectat a l'encòp per la massa eritrocitos e lo volum plasmatic — la desidratacion eleva falsament la HCT; la subreidratacion lo baissa falsament.

Lo compte de globuls roges mesura lo nombre de globuls roges per microlitre de sang. Combinat amb l'emoglobina e l'ematocrit, ajuda a caracterizar las anèmias. Lo nombre de globuls globuls pòt èsser normal o elevat dins qualques anèmias amb de cellulas pichonas (microciticas).

Lo compte de globuls blancs mesura los globuls blancs totals, la compausanta cellulara del sistèma immunitari. Lo diferencial descompausa los WBC en neutrofils, linfocits, monocits, eosinofils e basofils — cadun amb de foncions e d'associacions de malautiá distintas.

Las plaquetas son de fragments de cellulas essencials per l'emostasi primària (formacion iniciala de coàguls). Produch per de megacariocits dins la medula òssa, amb ~1/3 sequestrat dins la mèlsa. La durada de vida es de 8-10 jorns. Los comptes nauts e bas pòrtan una significacion clinica.

MPV mesura la talha mejana de las plaquetas. Las plaquetas joves son mai grandas e mai reactivas. L'MPV ajuda a destriar las causas de la trombocitopenia: l'MPV naut suggerís la destruccion periferica (plaquetas joves liberadas); un MPV bas suggerís una insufiséncia de la medula òssa.

La glucòsa al june mesura lo sucre sanguin après 8+ oras sens manjar. Es un tèst de deteccion primari per la diabèta. La regulacion de la glucòsa implica l'insulina, lo glucagon, lo cortisol e d'autras ormonas que mantenon de nivèls dins un interval estrech.

L'HbA1c reflècha la glucòsa sanguina mejana sus 2-3 meses (durada de vida dels globuls eribuls). La glucòsa s'ataca non enzimaticament a l'emoglobina, e lo percentatge rebat l'exposicion glicemica. L'HbA1c necessita pas de june e a mens de variabilitat quotidiana que la glucòsa.

BUN mesura l'azòt de l'urèa, un produch de residus del metabolisme de proteïnas. Produsit dins lo fetge, filtrat pels rens. BUN es afectat per la consomacion de proteïnas, l'estat d'idratacion, e la foncion del fetge, çò que lo rend mens especific per la foncion renala que la creatinina.

La creatinina es un sosproduch del metabolisme muscular filtrat pels rens a un ritme constant. Mai especific per la foncion renala que BUN perque es mens afectat per la dièta e l'idratacion. La creatinina sèrica se relaciona invèrsament amb lo GFR — aumenta a mesura que la foncion renala declina.

l'eGFR estima lo taus de filtracion glomerular a partir de la creatinina sèrica, de l'edat e del sèxe en utilizant d'equacions validadas (CKD-EPI 2021 quita la raça). Es la melhora mesura globala de la foncion renala e determina l'estadi de la CKD. l'eGFR guida la dosificacion dels medicaments e predís los resultats.

Lo colesteròl total inclutz LDL, HDL e VLDL. Mentre qu'es util pel deteccion inicial, los compausants individuals (mai que mai LDL e non-HDL) predison melhor lo risc cardiovascular. Lo colesteròl es essencial per las membranas cellularas, las ormonas e la sintèsi de la vitamina D.

LDL (Lipoproteïna de bassa densitat) pòrta lo colesteròl als teissuts e es la lipoproteïna aterogèna primària. Las particulas LDL penetran dins las parets arterialas, s'oxidan, e desencadenan la formacion de placas. LDL es la cibla principala per la reduccion del risc cardiovascular.

HDL (Lipoproteïna de nauta densitat) realiza lo "transpòrt invèrs de colesteròl", en portant lo colesteròl dels teissuts enrè al fetge per l'excrecion. Epidemiologicament protector contra las malautiás cardiovascularas. Pasmens, aumentar lo HDL farmacologicament a pas redusit los eveniments.

Los triglicèrids son de graissas de la dièta e de la sintèsi del fetge, portadas pel VLDL e los quilomicrons. Los nivèls aumentan après manjar (pic 4-6 oras). Los triglicèrids nauts indican un sindròme metabolic e, a de nivèls fòrça nauts (>500), riscan de pancreatitis. Mostra de june preferida mas non-jeune acceptabla pel deteccion inicial.

ApoB es lo compausant proteïc de totas las lipoproteïnas aterogènas (LDL, VLDL, IDL, Lp(a)). Un ApoB per particula, doncas ApoB compta dirèctament lo nombre de particulas aterogènas — un melhor predictor del risc cardiovascular que LDL-C, mai que mai quand los nivèls de LDL e TG son discordants.

Lp(a) es una particula similara a LDL amb una apolipoproteïna(a) ligada. Los nivèls son 90% geneticament determinats e estables pendent tota la vida. Lp(a) elevat es un factor de risc causal independent per l'ASCVD e l'estenosi aòrtica, qu'afecta 20% de la populacion.

Lo colesteròl non-HDL (colesteròl total - HDL) captura totas las lipoproteïnas aterogenas inclusent LDL, VLDL, IDL, e Lp(a). Es particularament util quand los triglicèrids son elevats, çò que fa que lo LDL calculat siá mens precís. Pòt èsser mesurat sens june.

La procalcitonina es un peptid que puja especificament dins las infeccions bacterianas e la sèpsi. A la diferéncia del PCR, lo PCT demòra bas dins las infeccions viralas e las inflamacions non infecciosas. Aquesta selectivitat lo rend util per diferenciar las infeccions bacterianas de las viralas e guidar la terapia antibiotica.

L'IL-6 es una citoquina proinflamatòria qu'impulsa la responsa de fasa aguda, estimulant la produccion de PCR pel fetge. Puja mai lèu que lo PCR dins l'infeccion/inflamacion. IL-6 es implicat dins la tempèsta de citoquinas e es una cibla terapeutica dins la COVID-19 e las malautiás autoimmunes.

Del temps qu'es subretot un marcador d'emmagazinatge de fèrre, la ferritina es tanben un reactiu de fasa aguda qu'aumenta dramaticament dins l'inflamacion, l'infeccion e la malignitat. Una ferritina fòrça nauta (>1000-10 000) suggerís una linfohistiocitòsi emofagocitaria (LH), una malautiá de Still d'aparicion adulta, o una inflamacion sistèmica grèva.

La gravetat especifica mesura la concentracion d'orina en rapòrt amb l'aiga (1.000). Reflècha la capacitat del ren de concentrar o de diluir l'orina. Depend de l'estat d'idratacion e de la capacitat de concentracion renala. Utilizat per interpretar d'autres resultats d'analisi d'urina e avalorar l'idratacion.

La varilla d'urina detecta l'emoglobina de globuls globuls intactes (ematuria), l'emoglobina liura (emolisi), o la mioglobina (rabdomiolisi). La microscopia destria l'ematuria vertadièra (eritrocitos presents) de l'emoglobinuria/mioglobinuria (pas d'eritrocitos). L'ematuria pòt èsser glomerulara o non glomerulara.

L'esterasa dels leucocits es un enzim liberat pels globuls blancs. Lo resultat positiu indica de piuria (WBCs dins l'orina), çò que suggerís una infeccion o una inflamacion dels vias urinàrias. Combinat amb de nitrits, es util pel deteccion de las UTI, e mai se la cultura demòra l'estandard d'aur.

La glucòsa apareis dins l'orina quand la glucòsa sanguina despassa lo lindal renal (~180 mg/dL) o la reabsorpcion tubulara es alterada. Istoricament utilizat per la susvelhança del diabèta abans los comptadors de glucòsa a domicili. Ara indica subretot una iperglicemia non contrarotlada o una disfoncion tubulara renala.

Las cetonas (acetoacetat, beta-idroxibutirat) apareisson dins l'orina pendent lo metabolisme de la graissa quand la glucòsa es indisponibla o inutilizabla. La varilla d'orina detecta pas que l'acetoacetat; lo beta-idroxibutirat sèric es mai precís per la DKA. La cetonuria se produtz amb lo june, la DKA, la cetoacidosi alcolica, e las regimas bassas en glucids.

Sola la bilirubina conjugada (dirècta) es solubla dins l'aiga e apareis dins l'orina. La bilirubina non conjugada es ligada a l'albumina e passa pas dins l'orina. La bilirubinuria indica una malautiá epatobiliara amb una bilirubina conjugada elevada — jamai per l'emolisi sola.

Lo MCV mesura lo volum mejan de globuls blancs, en classant las anèmias coma microcitas (<80), normocitas (80-100), o macrocitas (>100). Clau pel diagnòstic diferencial d'anèmia. Veire nòstre guida RDW completa per una interpretacion detalhada.

MCH mesura la massa mejana d'emoglobina per eritrocitos. Una MCH bassa indica de cellulas ipocromicas (deficiéncia de fèrre, talassemia). MCH es generalament parallèl a MCV — las cellulas pichonas an mens d'emoglobina.

MCHC es la concentracion d'emoglobina per volum de globuls blancs. MCHC bas significa de cellulas ipocromicas. MCHC despassa rarament 36 g/dL (limit de solubilitat de l'emoglobina) levat dins l'esferocitosi ont las cellulas son fòrça pichonas.

RDW mesura la variacion de las talhas dels eritrocitos (anisocitosi). Un RDW naut indica de populacions cellularas mixtas. Combinat amb MCV, RDW ajuda a diferenciar las causas d'anèmia. La deficiéncia de fèrre a un RDW naut; lo trach de talassemia a una RDW normala.

Los reticulocits son d'eritrocitos immadurs que venon de liberar de la medula òssa. Lo nombre de reticulocits reflècha la produccion de globuls ericuls de la medula òssa. Essencial per classificar l'anèmia coma problèma de produccion vs problèma de destruccion/pèrda.

Los neutrofils son los WBCs mai abondants, los primièrs intervenents a l'infeccion bacteriana. Fagocitan de bacterias e liberan de mediators inflamatòris. "Desplaçament esquèrre" significa un aument dels neutrofils (bandas) immadurs indicant una infeccion aguda.

Los linfocits incluson de cellulas T (immunitat cellulara), de cellulas B (produccion d'anticòrs), e de cellulas NK (immunitat innata). Compte absolut mai significatiu que lo percentatge. La citometria de flux caracteriza mai los sosensembles de linfocits.

Los monocits son de grands WBC que migran cap als teissuts e venon de macrofags. Fagocitan los patogèns, presentan d'antigèns, e regulan l'inflamacion. Important dins las infeccions cronicas coma la tuberculòsi.

Los eosinofils combaton los parasits e median l'inflamacion allergica. Liberan de granuls que contenon de proteïnas citotoxicas. L'eosinofilia es definida coma >500 cellulas/μL; l'eosinofilia grèva >1500 pòt causar de damatges als organs.

Los basofils son los WBCs mai rars, contenent de granuls d'istamina e d'eparina. Jògan de ròtles dins las reaccions allergicas e l'immunitat parasitària. La basofilia es sovent associada amb de neoplasmas mieloproliferativas.

La bilirubina dirècta (conjugada) es solubla dins l'aiga e pòt èsser excretada dins l'orina. Es elevat dins la malautiá epatocellulara e l'obstruccion biliara. La bilirubina dirècta >50% del total indica una patologia epatobiliara puslèu qu'emolisi.

La prealbumina (transtiretina) es una proteïna de transpòrt per l'ormona tiroïdala e la vitamina A. Amb sa mièja-vida corta (2 jorns), respond rapidament als cambiaments nutricionals, çò que ne fa un marcaire d'estatut de proteïna recent e de cambiaments nutricionals aguts.

L'amoniac es produch del metabolisme de las proteïnas e normalament convertit en urèa pel fetge. Dins l'insufiséncia epatica, l'amoniac s'acumula e travèrsa la barrèra sang-cervèl, causant l'encefalopatia epatica. La manipulacion de la mòstra critica — tractar immediatament sus glaç.

Lo hCG es produch pels trofoblasts placentaris pendent la grossessa e per cèrtas tumors (malautiá trofoblastica gestacionala, tumors de cellulas germinalas testicularas). L'hCG quantitatiu es essencial per la susvelhança precoça de la grossessa e la susvelhança dels marcadors tumorals.

CA 15-3 es una glicoproteïna de mucina utilizada per susvelhar la responsa al tractament del càncer de mama e detectar la recidiva. Pas util pel deteccion a causa de la sensibilitat bassa dins la malautiá precoça. Elevat dins lo càncer de mama metastatic dins 50-70% de cases.

CA 27.29, coma CA 15-3, es un marcador de mucina utilizat dins lo seguiment del càncer de mama. Detecta la meteissa proteïna MUC1 mas amb d'epitòps diferents. Cada marcador (pas los dos) pòt èsser utilizat per lo seguiment — una utilitat clinica similara.

Lo temps de la trombina mesura l'estapa finala de la coagulacion: la trombina que convertís lo fibrinogèn en fibrina. Es independent de las vias intrinsècas e extrinsècas. La TT prolongada indica de problèmas de fibrinogèn o d'inibicion de la trombina.

L'antitrombina es l'inhibitor principal de la trombina e del factor Xa. Es essencial per l'efièch anticoagulant de l'eparina. La deficiéncia d'AT es una trombofilia ereditària que causa una tromboembòlia venosa, sovent dins de sites insolits.

La proteïna C es un anticoagulant dependent de la vitamina K que, quand es activat per la trombina-trombomodulina, inactiva los factors Va e VIIIa. La deficiéncia de proteïna C aumenta lo risc de VTE. La warfarina baissa d'en primièr la proteïna C, riscant la necròsi de la pèl inducha per la warfarina.

La proteïna S es un cofactor dependent de la vitamina K per la proteïna C activada. Sonque la proteïna S liura (40%) es activa; lo rèsta se liga a la proteïna de ligason C4b. La deficiéncia de proteïna S es una trombofilia ereditària. L'estrògen baissa los nivèls de proteïna S.

Lo factor V Leiden es una mutacion genetica que rend lo factor V resistent a l'inactivacion per la proteïna C activada. La trombofilia ereditària mai comuna dins los caucasians (5%). Los eterozigòts an un risc de VTE 5-10x; omozigòts 50-100x risc.

Los anticòrs anti-dsDNA son fòrça especifics (95%) pel lupus eritematós sistemic. Se correlacionan amb l'activitat de la malautiá, mai que mai la nefritis lupus. Los títols creissents precedisson sovent los esclats. Present dins 50-70% de pacients amb LES.

Los anticòrs anti-Smith son fòrça especifics (99%) pel LES mas an una sensibilitat bassa (25-30%). Ciblan las proteïnas snRNP implicadas dins lo tractament de l'ARNm. A la diferéncia de l'anti-dsDNA, los títols anti-Sm se correlacionan pas amb l'activitat de la malautiá.

Anti-SSA (Ro) e Anti-SSB (La) son d'antigèns nuclears extractibles trobats dins lo sindròme de Sjögren e lo LES. L'anti-SSA es mai comun e associat al lupus neonatal e al blocatge cardiac congenital quand es present dins las femnas embarassadas.

L'anti-Scl-70 cibla l'ADN topoisomerasa I e es especific per l'escleròsi sistèmica (esclerodèrmia), particularament la malautiá cutanèa difusa. Associat amb un risc aumentat de malautiá pulmonara intersticiala e un cors de malautiá mai grèu.

Los anticòrs anticentromèrs ciblan las proteïnas centromèras e son fòrça especifics per l'escleròsi sistèmica cutanèa limitada (sindròme CREST). Associat a una malautiá de la pèl e del palmon mens grèva mas un risc d'ipertension arteriala pulmonara aumentat.

Los ANCA son d'autoanticòrs contra las proteïnas de granuls de neutrofils. c-ANCA (citoplasmatic, anti-PR3) es associat amb GPA (de Wegener); p-ANCA (perinuclear, anti-MPO) amb MPA e EGPA. Essencial per diagnosticar la vasculitis associada a l'ANCA.

Los anticòrs anti-GBM ciblan la cadena alfa-3 del collagèn de tipe IV dins las membranas sosterranhas glomerularas e alveolaras. Provocan lo sindròme de Goodpasture (emorragia pulmonara + glomerulonefritis rapidament progressiva). Una urgéncia medicala que demanda una plasmafèrisi.

L'aldosterona es un mineralocorticoïde produch per la zòna suprarenala glomerulosa. Regula la retencion de sòdi e l'excrecion de potassi, contrarotladas per RAAS. Lo rapòrt aldosterona/renina (ARR) cribra per l'aldosteronisme primari, la causa d'ipertension segondària mai comuna.

La renina es liberada per las cellulas juxtaglomerularas renalas en responsa a una pression arteriala bassa, un sòdi bas, o una estimulacion simpatica. Convertís l'angiotensinogèn en angiotensina I, iniciant la cascada RAAS. La mesura de la renina ajuda a classar las causas de l'ipertension.

La 17-idroxiprogesterona es un precursor dins la sintèsi del cortisol e d'androgèns. Los nivèls elevats indican una deficiéncia de 21-idroxilasa (causa mai comuna d'iperplasia surrenala congenitala, CAH). Utilizat dins lo deteccion dels novèls nascuts e l'avaloracion de l'hirsutisme/PCOS per la CAH non classica.

L'androstenedion es un precursor d'androgèn produch per las glàndulas suprarenalas e las gonadas, convertidas en testosterona e estrògen perifericament. Elevat dins las femnas amb iperandrogenisme. Ajuda a destriar l'excès d'androgèn ovarian de l'adrenal.

Lo zinc es essencial per la foncion de l'enzima, la responsa immunitària, la cicatrizacion de las feridas, e lo gost/odorat. La deficiéncia es comuna dins la malnutricion, la malabsorpcion, la malautiá cronica e l'alcoolisme. Lo zinc sèrum es pas totjorn fisable perque es un reactiu de fasa aguda negativa.

La tiamina es essenciala pel metabolisme dels glucids e la foncion nerviosa. La deficiéncia causa lo beribèri (cardiac/neurologic) e lo sindròme de Wernicke-Korsakoff dins los alcoòlics. Donatz totjorn de tiamina ABANS de glucòsa dins una deficiéncia sospècha per prevenir la precipitacion de Wernicke.

La vitamina C es essenciala per la sintèsi de collagèn, la foncion antioxidanta e l'absorpcion de fèrre. Los umans pòdon pas la sintetizar (al contrari de la màger part dels mamifèrs). La deficiéncia causa l'escorbut amb una cicatrizacion de las feridas alterada, una malautiá de las gengivas e una emorragia. Rare dins los païses desvolopats levat los alcoòlics e las diètas restrenchas.

La vitamina K es essenciala per sintetizar los factors de coagulacion II, VII, IX, X e las proteïnas C e S. Obtenuda de verds de fuèlhas (K1) e de bacterias intestinalas (K2). La deficiéncia causa una coagulopatia amb PT/INR elevat. Los novèls nascuts son deficients — la vitamina K profilactica a la naissença empacha la malautiá emorragica.